Perduren les donzelles entre els alguers
com les flors de baladre en el temps.
Mentrestant,una remor interior que crida,
un desfici com de nit d´estiu i calor.
Enyore les ulleres i el tub,
i submergir-me
entre caulerpes i posidònia.
La llum que travessa
clotades d´aigua transparenta.
La barca de fusta
enfonsada per fer d´escull,
els dits com cigrons.
Enyore els dies dels bedrigons,
la canya de pescar,
la cadireta,la ràdio,
l´entrepà de la mare.
dissabte, 12 de juny del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
