Divendres de mercat, la mare ha marxat d´hora per comprar fruita a la plaça,avui com cada divendres es despertarà aviat per anar amb Juanjo a polpejar.No caldrà fer la digestió del desdejuni sense la presència de la mare.La mar en calma,sòn les nou del matí i la platja, encara buida de turisme barat, és un paradís perdut en algun raconet de la memòria.
Caldrà rentar les ulleres i el tub del talc després de la lletania hivernal i sense més, comencem a nedar mar endins entre praderies de posidònia i boscos de caulerpa.
Polpejar sempre ha estat l´excusa per vore el fons marí:tords,donzelles,rascasses,esparrallons,doblades,vaquetes,serrans...es barregen a les clotades entre els reflexos del sol penetrant l´aigua cristalina i verdosa.
Se´ns arruguen les mans,portem unes dues hores nedant vora el que diuen que va ser un naufragi d´un vaixell de fusta el segle anterior,la referència a terra;unes palmeres just davant la benzineria on unflem els balons i les rodes de les nostres bicicletes BH.
I els polps???n´hem vist alguns,els hem agafat i hem jugat amb ells fins que els hem deixat fugir sota una cortina de tinta.
De tornada els dits com cigrons,la boca seca pel tub i la cara marcada per la ventosa de les ulleres.La fam de després de busejar i la satisfacció de creure que tot allò no canviarà mai.
Caldrà rentar les ulleres i el tub del talc després de la lletania hivernal i sense més, comencem a nedar mar endins entre praderies de posidònia i boscos de caulerpa.
Polpejar sempre ha estat l´excusa per vore el fons marí:tords,donzelles,rascasses,esparrallons,doblades,vaquetes,serrans...es barregen a les clotades entre els reflexos del sol penetrant l´aigua cristalina i verdosa.
Se´ns arruguen les mans,portem unes dues hores nedant vora el que diuen que va ser un naufragi d´un vaixell de fusta el segle anterior,la referència a terra;unes palmeres just davant la benzineria on unflem els balons i les rodes de les nostres bicicletes BH.
I els polps???n´hem vist alguns,els hem agafat i hem jugat amb ells fins que els hem deixat fugir sota una cortina de tinta.
De tornada els dits com cigrons,la boca seca pel tub i la cara marcada per la ventosa de les ulleres.La fam de després de busejar i la satisfacció de creure que tot allò no canviarà mai.
