Ja no hi ha trapezistes , ja no vaig ni a pescar.

De totes les coses que faig en l´actualitat, no faig cap de les que feia fa un temps. No se si és que la ciutat m´està engolint del tot o és que em faig major però el cas és que farà dos anys almenys que no vaig a pescar,o millor dit,a llençar el plom per quedar per sopar o esmorzar a l´escullera.També fa temps que no busege a Les Rotes i he deixat de banda fa més temps encara la meua afició pel piragÜisme. Per contra ara tinc una feina per malviure i un simulacre de mar xicoteta en forma d´aquari al menjador,vaig a còrrer quan el meu esgotament físic i mental del bar m´ho permet i faig passejos vora una horta que agonitza els diumenges de vesprada...no és per a res la vida que havia pensat i avui estic decebut.
Com diria aquella cançó dels Sau " i ja res és com era abans , els avis diuen sovint
ja no hi ha trapezistes,ja no vaig ni a pescar"

Gats sota els cotxes.

El carrer que passa per darrere de casa està ple de gats.Avui els he somiat cercant escalfor vora els cotxes acabats d´aparcar...bruts o esquifits,llustrosos,de colors,furons o carinyosos; sempre he sentit fascinació per la seua manera de comportar-se i com que mai he tingut un gos i no puc comparar m´incline per ells i per la seua inte·ligència.Saben ser carinyosos quan tenen fam o quan volen dormir vora teu i quan no necessiten res,saben passar de tu i ignorar-te.
Em resulta graciós i és que en realitat tots portem dins una miqueta dels gats , sabem ser pilotes per conveniència i voldríem dormir en alguna època de la nostra vida les 16 hores diàries de mitja que dorm un gat , també dormir al costat del foc aprop de les persones que ens estimem , menjar sempre que tenim gana sense importar l´hora i quedar-nos atrapats mirant els ocells que mai podrem arribar a agafar.
Fa temps que no tinc un gat a casa i enyore les seues mirades fixes.