Entre hams i llombrígols.

Tot i que queden lluny els dies de tempesta, inevitablement em venen al cap aquells dies de pluja a vora mar cercant llombrígols a la terra mullada per anar a pescar on desemboquen els regatxos.

"En caso de llúvia vayan provistos de chubasquero" això deien els cartells de la societat esportiva de pesca de la meua ciutat, i la veritat; tan em feia banyar-me , sentir l´olor de la mar, de caulerpes arrossegades per les ones i posidònies colonitzant altres praderies.

La mar de color terra, i la vora plena de canyes i taronges dels rius propers...al poal anguiles i a la barxa l´entrepà de la mare.Al rostre la secor de l´aire i al rellotge el temps parat com un tramvia que vol fer tard.

Polpejar

Divendres de mercat, la mare ha marxat d´hora per comprar fruita a la plaça,avui com cada divendres es despertarà aviat per anar amb Juanjo a polpejar.No caldrà fer la digestió del desdejuni sense la presència de la mare.La mar en calma,sòn les nou del matí i la platja, encara buida de turisme barat, és un paradís perdut en algun raconet de la memòria.
Caldrà rentar les ulleres i el tub del talc després de la lletania hivernal i sense més, comencem a nedar mar endins entre praderies de posidònia i boscos de caulerpa.
Polpejar sempre ha estat l´excusa per vore el fons marí:tords,donzelles,rascasses,esparrallons,doblades,vaquetes,serrans...es barregen a les clotades entre els reflexos del sol penetrant l´aigua cristalina i verdosa.
Se´ns arruguen les mans,portem unes dues hores nedant vora el que diuen que va ser un naufragi d´un vaixell de fusta el segle anterior,la referència a terra;unes palmeres just davant la benzineria on unflem els balons i les rodes de les nostres bicicletes BH.
I els polps???n´hem vist alguns,els hem agafat i hem jugat amb ells fins que els hem deixat fugir sota una cortina de tinta.
De tornada els dits com cigrons,la boca seca pel tub i la cara marcada per la ventosa de les ulleres.La fam de després de busejar i la satisfacció de creure que tot allò no canviarà mai.

Ja no hi ha trapezistes , ja no vaig ni a pescar.

De totes les coses que faig en l´actualitat, no faig cap de les que feia fa un temps. No se si és que la ciutat m´està engolint del tot o és que em faig major però el cas és que farà dos anys almenys que no vaig a pescar,o millor dit,a llençar el plom per quedar per sopar o esmorzar a l´escullera.També fa temps que no busege a Les Rotes i he deixat de banda fa més temps encara la meua afició pel piragÜisme. Per contra ara tinc una feina per malviure i un simulacre de mar xicoteta en forma d´aquari al menjador,vaig a còrrer quan el meu esgotament físic i mental del bar m´ho permet i faig passejos vora una horta que agonitza els diumenges de vesprada...no és per a res la vida que havia pensat i avui estic decebut.
Com diria aquella cançó dels Sau " i ja res és com era abans , els avis diuen sovint
ja no hi ha trapezistes,ja no vaig ni a pescar"

Gats sota els cotxes.

El carrer que passa per darrere de casa està ple de gats.Avui els he somiat cercant escalfor vora els cotxes acabats d´aparcar...bruts o esquifits,llustrosos,de colors,furons o carinyosos; sempre he sentit fascinació per la seua manera de comportar-se i com que mai he tingut un gos i no puc comparar m´incline per ells i per la seua inte·ligència.Saben ser carinyosos quan tenen fam o quan volen dormir vora teu i quan no necessiten res,saben passar de tu i ignorar-te.
Em resulta graciós i és que en realitat tots portem dins una miqueta dels gats , sabem ser pilotes per conveniència i voldríem dormir en alguna època de la nostra vida les 16 hores diàries de mitja que dorm un gat , també dormir al costat del foc aprop de les persones que ens estimem , menjar sempre que tenim gana sense importar l´hora i quedar-nos atrapats mirant els ocells que mai podrem arribar a agafar.
Fa temps que no tinc un gat a casa i enyore les seues mirades fixes.

Esculls

Des de no fa massa temps m´he aficionat a l´aquarofilia...no mal penseu,no és res dolent.

Tinc un nano-aquari de 47 litres d´aigua marina i amb ell passe hores allunyat de " telebasura"i "internetbasura" ( terme que m´he inventat que suposa el fet d´estar mirant webs absurdes que ni ara ni mai m´han interessat com per exemple la moda de primavera per a gats i gossos )
Doncs bé,l´aquari intenta ser un escull,i dic intenta perquè ara per ara els nitrits i una alga estan fent que a dies em desespere.

Per ara habiten el "reef" una valencianea ( que tot i el nom és d´origen australià ) , una lismata ( una gambeta que apenes es deixa vore perquè és d´hàbits nocturns ) , un gobi ( que al meu poble s´anomenaria babosa però que els científics han decidit que es diga així ) i un amphiprion ocellaris ( peix pallasso ).

Supose que tota aquesta història és fruit de l´enyorança de dies a vora platja bussejant amb David, Sisco, Juanjo,Nacho entre polps i posidònia...quan la platja encara era quasi nostra i el turisme una manera de conèixer gent d´altres llocs d´europa.

Ara la platja està venuda a motos aquàtiques ,xiringuitos a 4 euros la birra i gent que planta el seu para-sol com un acte de conquesta per delimitar el seu territori.

Jo mentrestant,seguiré rentant l´aquari tot esperant que els dies de crisi que vivim ens retornen el trellat per poder tornar a gaudir de platges mig buides al mes de l´agost.

Neu a vora mar

Porte 4 dies reclòs a casa entre frenadols i mocadors gràcies a una bona grip.Fora sembla que han tornat els hiverns com els d´abans...de gel als bancals i pijames sota dels texans.
El Montgó segons m´han comentat té alguna clapa de neu vora el cim,me l´imagine,i me´l pinte a la memòria verd després de tanta pluja i per les molses.Ho faig des de la distància,i des de la certesa que tornaré en un futur no massa llunyà.
Mentrestant, no arriba gairebé la llum al menjador del pis de Benimaclet entre roba improvisadament estesa per damunt de les cadires i olor a una forta humitat.