Dimontres

Plou i és un privilegi banyar-se...sempre ho he pensat i és per això que m´agrada eixir al carrer quan comencen a caure les primeres gotetes de pluja.
A casa, fa dies que busque aquella recopilació dels contes de Poe que vaig agafar-li al meu germà,aquella que comença amb la història del pèndul i que segueix amb el misteri del corb.
De vegades,sense saber massa bé perquè desapareixen llibres a casa o fins i tot els discos que més m´agraden...ma mare en aquestes situacions exclamaria amb veu entre sorpresa i mig empipada - DIMONTRES!!! -fins fa no massa temps desconeixia l´ús d´aquesta expressió,ara, i després d´haver llegit un llibre sobre mitologia valenciana , puc dir que es tracta d´una expressió que fa referència a una espècie de ser màgic que habita sovint les nostres cases i que té el costum de fer desaparèixer coses.De caràcter juganer i entremaliat els Dimontres formen part del nostre costumari de sers màgics moltes vegades sense saber que quan utilitzem aquesta expressió ens estem referint a ells.
M´agrada pensar que quan perd alguna cosa per casa fruit del meu desordre quotidià es deu a la presència d´un homenet que em fa la punyeta per regirar més encara els meus llibres...
mentrestant Poe descansarà en algun racó de casa sota els ulls d´un donyet encuriosit.