Contrastos

Dénia,1 de Novembre de qualsevol any,dia de Tots Sants,dies de fira i flors.
Un xiquet acompanya son pare al cementeri content,tot esperant que la visita siga ràpida i que el matí acabe pujant a la nòria instal·lada a pocs metres d´on descansen les vides esgotades d´allò que encara no arriba a entendre.
El passeig discorre entre flors de colors,sempre li han agradat les roses més cridaneres,enguany ha descobert que poden ser de color blau , un color que sa mare no aconsegueix fer que "agarre"a "Les Bassetes"...massa humitat diuen.Mentrestant son pare li explica històries dels seus avantpassats italians entre làpides de marbre envellit i erosionat com si li hagueren passat per damunt la llima més àcida de la contornada.
El xiquet mira el seu rellotge d´aprenent de busques grans;les dotze del migdia,encara es prompte.Continua el passeig entre plors d´alguna mare jove i no ho entén... - qui pot estar trist el dia de fira forta? - en altre temps li han explicat la Fira de Tots Sants celebrava el final de la collita del raïm que després de passar per la panera donava lloc a les panses, i que antigament la fira sols era de maquinària agrícola.
El xiquet relaciona el color dels clavells i les dàlies amb el de les llums de colors i la música de fons sonant de les atraccions...la paradoxa dels plors vers els somriures dels xiquets en un dia de festa.
Contrastos.

Dimontres

Plou i és un privilegi banyar-se...sempre ho he pensat i és per això que m´agrada eixir al carrer quan comencen a caure les primeres gotetes de pluja.
A casa, fa dies que busque aquella recopilació dels contes de Poe que vaig agafar-li al meu germà,aquella que comença amb la història del pèndul i que segueix amb el misteri del corb.
De vegades,sense saber massa bé perquè desapareixen llibres a casa o fins i tot els discos que més m´agraden...ma mare en aquestes situacions exclamaria amb veu entre sorpresa i mig empipada - DIMONTRES!!! -fins fa no massa temps desconeixia l´ús d´aquesta expressió,ara, i després d´haver llegit un llibre sobre mitologia valenciana , puc dir que es tracta d´una expressió que fa referència a una espècie de ser màgic que habita sovint les nostres cases i que té el costum de fer desaparèixer coses.De caràcter juganer i entremaliat els Dimontres formen part del nostre costumari de sers màgics moltes vegades sense saber que quan utilitzem aquesta expressió ens estem referint a ells.
M´agrada pensar que quan perd alguna cosa per casa fruit del meu desordre quotidià es deu a la presència d´un homenet que em fa la punyeta per regirar més encara els meus llibres...
mentrestant Poe descansarà en algun racó de casa sota els ulls d´un donyet encuriosit.