dilluns, 29 de desembre del 2008

Contrastos

Dénia,1 de Novembre de qualsevol any,dia de Tots Sants,dies de fira i flors.
Un xiquet acompanya son pare al cementeri content,tot esperant que la visita siga ràpida i que el matí acabe pujant a la nòria instal·lada a pocs metres d´on descansen les vides esgotades d´allò que encara no arriba a entendre.
El passeig discorre entre flors de colors,sempre li han agradat les roses més cridaneres,enguany ha descobert que poden ser de color blau , un color que sa mare no aconsegueix fer que "agarre"a "Les Bassetes"...massa humitat diuen.Mentrestant son pare li explica històries dels seus avantpassats italians entre làpides de marbre envellit i erosionat com si li hagueren passat per damunt la llima més àcida de la contornada.
El xiquet mira el seu rellotge d´aprenent de busques grans;les dotze del migdia,encara es prompte.Continua el passeig entre plors d´alguna mare jove i no ho entén... - qui pot estar trist el dia de fira forta? - en altre temps li han explicat la Fira de Tots Sants celebrava el final de la collita del raïm que després de passar per la panera donava lloc a les panses, i que antigament la fira sols era de maquinària agrícola.
El xiquet relaciona el color dels clavells i les dàlies amb el de les llums de colors i la música de fons sonant de les atraccions...la paradoxa dels plors vers els somriures dels xiquets en un dia de festa.
Contrastos.

divendres, 12 de desembre del 2008

Dimontres

Plou i és un privilegi banyar-se...sempre ho he pensat i és per això que m´agrada eixir al carrer quan comencen a caure les primeres gotetes de pluja.
A casa, fa dies que busque aquella recopilació dels contes de Poe que vaig agafar-li al meu germà,aquella que comença amb la història del pèndul i que segueix amb el misteri del corb.
De vegades,sense saber massa bé perquè desapareixen llibres a casa o fins i tot els discos que més m´agraden...ma mare en aquestes situacions exclamaria amb veu entre sorpresa i mig empipada - DIMONTRES!!! -fins fa no massa temps desconeixia l´ús d´aquesta expressió,ara, i després d´haver llegit un llibre sobre mitologia valenciana , puc dir que es tracta d´una expressió que fa referència a una espècie de ser màgic que habita sovint les nostres cases i que té el costum de fer desaparèixer coses.De caràcter juganer i entremaliat els Dimontres formen part del nostre costumari de sers màgics moltes vegades sense saber que quan utilitzem aquesta expressió ens estem referint a ells.
M´agrada pensar que quan perd alguna cosa per casa fruit del meu desordre quotidià es deu a la presència d´un homenet que em fa la punyeta per regirar més encara els meus llibres...
mentrestant Poe descansarà en algun racó de casa sota els ulls d´un donyet encuriosit.

dilluns, 16 de juny del 2008

Vides noves

Els diluvis que de tant en tant travessen
les finestres que no ens aillen del fred,
els inicis com ja saps no sòn gens fàcils
i els somriures a trenc d´alba tornaran.

Caixes de cartró,
trossos de vida plens de tants records.
Nines de quan xiqueta,
aquella foto que et van fer a Festa Major.

Roba que ja no et poses,
quaderns fràgils pel temps,
de fulles grogues i mil dibuixets.

La casa se´ns cau al damunt,
què més dóna?
per fi la vida junts.

Els diluvis que de tant en tant travessen
les finestres que no ens lliuren dels dies de fred.

dijous, 29 de maig del 2008

Concert suspés.

Lamentant-ho molt i després de visitar el metge hem hagut de suspendre el concert de demà dia 30 a El Poble Nou de Benitatxell( la Marina Alta ),és la primera vegada que em passa,mai abans havia hagut de suspendre un concert per malaltia.
Arrossegue una faringitis greu que m´impedirà parlar per prescripció mèdica almenys durant els propers 5 dies, així que demà per la nit sols actuarà Pau Alabajos a El Poble Nou presentant el seu molt recomanable " Teoria del Caos " ( cambra records 2008 )
Només em queda demanar disculpes a la gent del Bloc de Benitatxell per no poder demà oferir el concert tal i com teníem previst.Espere poder tornar a tindre veu en breu per poder tocar al vostre poble!!!!!
Espere que el concert de demà per la nit siga tot un èxit!!!!

dilluns, 26 de maig del 2008

Trencar l´enfit

" Procura´t un jardí de bisbes rojos
i que una dona gran et trenque
amb un mocador l´enfit..."

Vos han trencat mai l´enfit??creences,supersticions,bruixeria...?És una pràctica que es repeteix al llarg dels pobles??

Recorde de menut enfitar-me sovint;ma mare em portava a una casa vora el castell,a les Roques on una dona gran mentre recitava una sèrie d´oracions en veu baixa realitzava amb un mocador enorme unes medicions a la boca del meu estòmac.Segons aquestes medicions es determinava el nivell d´enfit,és llavors quan la dona gran deia: - el xiquet està fins a dalt , torne demà i done-li de menjar tan sols pa torrat amb oli i sal.
Així uns quants dies fins que les medicions a la boca de l´estòmac realitzades amb el mocador i tenint com a unitat de mesura els braços i els colzes anaven minvant.
M´agradaria saber que hi ha de cert en totes aquestes pràctiques,sòc ascèptic ara,quan era xiquet pensava en la màgia d´aquella dona gran com a ùnic pont per recuperar-me del mal de panxa.

Desconec si la dona gran encara hi viu en aquella casa blanca tocant el castell pujant pel carrer Hospital,el cas és que a dia de hui encara recorde el parlar en veu baixa d´aquella dona mentre jo me la mirava imaginant una espècie de bruixa bona capaç de curar-me l´enfit.

diumenge, 25 de maig del 2008

Camins sense asfaltar

Encetem un nou camí,qui sap si ens portarà a noves cançons.

Avui hem fet el segon assaig després de gairebé un any sense reunir el grup al complet,les vibracions han estat bones per no dir excel·lents;tocar amb Kike i Fiti és un privilegi i sempre se n´aprén.Avui ens ha fallat Joan,malalt amb febra,malgrat això hem fet tot el repertori més un tema adaptat de "Comptant Sargantanes" més un tema nou que segurament presentarem de cara al proper concert del dia 27 de juny a Alfafar.

Plou,és maig i m´han tornat les ganes d´escriure i agafar la guitarra.